Generalitats

L’objectiu general d’aquest protocol és adaptar les darreres recomanacions basades en l’evidència científica al protocol de profilaxi antibiòtica quirúrgica de l’HUB. Els objectius concrets són:

• Reduir la incidència d’infecció quirúrgica
• Utilitzar els antibiòtics profilàctics de forma adequada, amb el suport de l’evidència científica
• Minimitzar els efectes dels antibiòtics en la flora bacteriana del pacient
• Minimitzar altres efectes adversos com reduir la toxicitat renal, selecció de soques resistents, etc.
• Reduir costos innecessaris

Procediments quirúrgics que incloguin l’administració profilàctica d’antibiòtics: 

• Cirurgia neta amb o sense implant
• Cirurgia neta-contaminada o contaminada
• Procediments radiològics o angiogràfics invasius que comporten risc d’infecció
• Implants valvulars cardiacs

L’administració correcta de la profilaxis antibiòtica és una de les mesures més importants en la prevenció de les infeccions quirúrgiques. Durant aquest darrers anys, s’han publicat directrius basades en l’evidència que emfatitzen els punts rellevants en l’administració de la profilaxi antibiòtica.

Temps d’administració de l’antibiòtic preoperatori
El període adequat d’administració dels antibiòtics profilàctics està dins del 60 minuts previs a la incisió quirúrgica (òptim: <30 minuts). (Veure Taula 1)

• Antibiòtics que s’administren en bolus intravenós: administrar dins dels 60 minuts abans de la incisió (òptim dins dels 30 minuts previs a la incisió).
• Antibiòtics que s’administren en infusió intravenosa: l’administració ha de finalitzar dins dels 30 minuts previs a la incisió. Cal tenir en compte que el temps d’infusió es variable pels diferents antibiòtics (Taula 1).

Selecció antibiòtic i dosi
Dins del document s’inclou:

• Informació relativa al tipus d’antibiòtic segons el procediment quirúrgic.
• Modificacions en funció del pes en pacients obesos: la obesitat és “per se” un factor de risc d’infecció quirúrgica i les propietats farmacocinètiques dels fàrmacs es poden alterar en pacients obesos.
• Modificacions en funció d’al·lèrgies.
• Modificacions en funció de la funció renal (insuficiència renal si filtrat glomerular (FG) < 50 mL/min/1.73m2).
• Necessitat de redosificar la dosi d’antibiòtic en procediments perllongats.

Repetició de la dosi
La redosificació d’antibiòtics és necessària per garantir les concentracions plasmàtiques i tissulars òptimes en els següents casos:

• Durada del procediment excedeixi dos vegades la semivida del fàrmac (Taula 2 i 3). En aquests casos s’haurà d’administrar les dosis addicionals segons l’interval d’administració que s’indica a la taula 2 (per exemple: cefazolina i cefuroxima s’haurà d’administrar cada 3h fins al final de cirurgia)
• Pèrdua de sang superior a 1.5 litres. En aquests casos cal administrar la nova dosis després de la reposició de fluids.

Durada de la profilaxi
Les noves directrius, basades en la darrera evidència científica, redueixen la durada de la profilaxis en la majoria d’intervencions a una dosis única i s’ha de perllongar la profilaxi antibiòtica > 24h (veure excepcions segons cirurgia).
 

Al·lèrgia a la penicil·lina
Les penicil·lines i cefalosporines són els antibiòtics que majoritàriament s’utilitzen en la profilaxi antibiòtica quirúrgica. La classificació inadequada de “al·lèrgic a la penicil·lina”, comporta la pèrdua dels antibiòtics més eficaços. Abans de classificar a un pacient com al·lèrgic a un determinat antibiòtic cal avaluar els símptomes i signes que varen motivar la classificació d’al·lèrgic a la penicil·lina, incloent la gravetat del símptomes i la proximitat a la administració del fàrmac. Els pacients amb historia d’anafilaxi, edema laringi, broncospasme, hipotensió, edema local urticària o rash pruriginós immediatament després de la administració de penicil·lines, tenen un risc elevat de hipersensibilitat immediata, i no han de rebre betalactàmics.
 

Portadors de Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM)
Els pacients portadors de SARM tenen un risc d’infecció quirúrgica més elevat. En els pacients portadors de SARM la profilaxi antibiòtica s’ha de modificar i afegir vancomicina (o teicoplanina si insuficiència renal), a més de la cobertura de bacteris gram negatius i anaerobis quan es consideri necessària. En pacients portadors de SARM programats de forma electiva per cirurgia cardíaca i ortopèdica, la descontaminació nasal amb mupirocina uns dies abans de la cirurgia redueix les taxes d’infecció.

• Inclou les següents mesures que s’han d’iniciar 7-10 dies abans de la cirurgia.
  • Mupirocina nasal 1 aplicació ambdues fosses nasals cada 8h durant 5 dies
  • Dutxa diària amb sabó de clorhexidina 4% (dutxa diària) durant 5 dies
  • Glopeigs amb col·lutori clorhexidina a l’esmorzar, dinar i sopar durant 5 dies

Pacients colonitzats per bacils gram-negatius multiresistents
En els pacients amb colonització documentada recent (menys de 3 mesos) per bacils gram-negatius multiresistents, cal adaptar la profilaxi antibiòtica al patògen identificat prèviament en els pacients de risc.
 

Pacient receptor d’òrgan sòlid de donant colonitzat (cutani o rectal) per microorganisme multiresistents
És important que quedi recullit a la historia clínica del receptor que el donant ha estat colonitzat per un microorgansime multiresistent. No cal canviar la profilaxi antibiòtica