Recomanacions respecte al tractament antibiòtic i el control del focus d'infecció
Creat el: 18/10/2024, darrera actualització el 20/11/2024
Aquestes recomanacions estan basades en: Dellinger RP, Levy MM, Rhodes A, et al. Surviving Sepsis Campaign: International Guidelines for Management of Severe Sepsis and Septic Shock: 2012. Crit Care Med 2013;41:580-637
- Administreu un tractament antimicrobià intravenós efectiu dins de la primera hora del reconeixement del shock sèptic (1C)
- Administreu un tractament antibiòtic empíric amb un o mes fàrmacs que tinguin activitat front dels patògens més probables i que penetrin en concentracions adequades en els teixits que presumiblement son el focus d’infecció. (1B)
- S’ha d’avaluar diàriament el tractament antimicrobià empíric per una possible simplificació. (1B)
- És aconsellable utilitzar algun biomarcador de sèpsia (quan estigui disponible), per exemple PCR o pro-calcitonina, per suspendre el tractament antibiòtic en malalts que inicialment podien aparentar estar sèptics i subseqüentment no s’ha demostrat evidència d’infecció. (2C)
- Cal administrar una combinació d’antibiòtics:
- En els pacients neutropènics amb sèpsia greu.
- En els pacients amb infeccions produïdes per microorganismes multiresistents com Acinetobacter baumannii o Pseudomonas aeruginosa.
- En infeccions greus per P. aeruginosa associades a insuficiència respiratòria o shock sèptic (betalactàmic d’ampli espectre combinat amb un aminoglicòsid o una fluoroquinolona). (2B)
- En pacient amb shock sèptic per infecció bacterièmica per Streptococcus pneumoniae cal associar una combinació d’un betalactàmic i un macròlid. (2B)
- La combinació empírica d’antibiòtics no s’ha d’administrar més enllà de 3-5 dies. S’ha de simplificar a un únic agent antimicrobià quan la sensibilitat antibiòtica sigui coneguda. (2B)
- La durada del tractament antibiòtic recomanada és de 7-10 dies. Tractaments més perllongats poden administrar-se en pacients amb una resposta clínica lenta, amb focus no drenables d’infecció, bacterièmia per Staphylococcus aureus i en algunes infeccions fúngiques o deficiències immunològiques com la neutropènia. (2C)
- No s’han d’administrar antimicrobians en pacient amb resposta inflamatòria greu establerta per una causa no infecciosa. (UG)
| SÈPSIA | SÈPSIA SEVERA / SHOCK SÈPTIC | AL·LÈRGIA A PENICIL·LINA | |
PNEUMÒNIA | Ceftriaxona 1g/24h ev + | Ceftriaxona 1g/24h ev + | Levofloxací 500mg/24h ev |
ABDOMINAL | Meropenem 1g/8h ev | Meropenem 1g/8h ev | Aztreonam 1g/8h + |
URINARI | Imipenen 500mg/8h ev + | Imipenen 500mg/8h ev + | Aztreonam 1g/8h + |
SNC | Meropenem 2g/8h ev | Meropenem 2g/8h ev | Vancomicina 1g/12h ev + |
PELL I PARTS TOVES | Piperacil·lina/tazobactam 4g/8h ev + clindamicina 600mg/8h ev | Piperacil·lina/tazobactam 4g/8h ev + Linezolid 600mg/24h ev | Aztreonam 1g/8h + Metronidazol 500mg/8h ev+ clindamicina 600mg/8h ev |
DESCONEGUT | Meropenem 1g/8h | Meropenem 1g/8h ev + Vancomicina 1gr/24h ev | Aztreonam 1g/8h + Vancomicina 1gr/24h ev |
- En pacients amb sèpsia greu, s’ha de fer una recerca activa d’un lloc anatòmic d’infecció i establir el més ràpidament possible, dins de les primeres 12h, la necessitat d’efectuar alguna intervenció pel control del focus. (1C)
- Quan s’ha identificat la necrosi pancreàtica infectada com a focus de la sèpsia greu, és convenient ajornar la intervenció sobre el focus fins que sigui visible una demarcació entre el teixit viable o no viable. (2B)
- Quan s’ha d’efectuar una intervenció sobre el focus d’infecció, aquest s’ha de fer de la forma menys agressiva possible (per exemple mitjançant un drenatge percutani abans que un drenatge quirúrgic) (UG)
- Quan un catèter vascular o un altre dispositiu intravascular sigui el responsable del focus de la sèpsia greu o shock sèptic, aquest s’ha de retirar el més aviat possible quan un altre catèter estigui ja inserit. (UG).